Monumento Infantil
Título: «Toys»
Artista: Mª Carmen Baeza (Carbae)
Categoría: Quinta
Emplazamiento: C/. Cronista Viravens
Monumento principal
Título: «Resurrección»
Artista: Mª Carmen Baeza (Carbae)
Categoría: Quinta
Emplazamiento: C/. Cronista Viravens-C/. Poeta Zorrilla.
Enguany és especial per a mi per moltes raons. La primera i principal és que debute realitzant fogueres adultes amb vosaltres, Carolines Baixes, amb una foguera que porta per títol “RESURRECCIÓN”. No em cansaré de donar-vos les gràcies, per donar-me aquesta oportunitat, per estar sempre al meu costat, per creure en mi, per tantes i tantes coses… amb vosaltres al meu costat no hi ha res impossible.
La foguera d’enguany serà una foguera diferent, especial, espere aconseguir que siga una foguera inoblidable per a tots, una foguera que perdure al llarg del temps. Jo posaré la meua ànima en cada peça per a poder aconseguir-ho, no vos vaig a defraudar.
La foguera té per títol, com comentava abans, “RESURRECCIÓN”, la resurrecció de l’art alacantí, la resurrecció d’açò tan nostre que any rere any va morint, allò que no hem sabut cuidar, aviciar, fer-ho créixer. Ho hem deixat marcir-se entre tots. És igual qui tinga la culpa, no és moment de cercar culpables, és el moment de donar-li la volta a la truita, d’entre tots, tornar-ho a posar en el lloc que li correspon, en el més alt, en el cor de tots els alacantins.
La figura central de la foguera és un au fènix que, com el nostre art, en els dies grans de les festes d’Alacant, en les nostres Fogueres, ressorgirà de les seues cendres, escaparà de la seua presó de pedra, més forta que mai, mes altiu i orgullós, més grandiós… Trencarà les cadenes que ho lliguen i volarà alt, molt alt, perquè tots els alacantins puguen gaudir d’ell. Els seus carcellers de pedra ho contemplaran, res podran fer, impassibles veuran el seu majestuós ressorgir.
Com escrivia el gran Miguel Hernández:
“No, no hay cárcel para el hombre.
No podrán atarme, no.
Este mundo de cadenas me es pequeño y exterior.
¿Quién encierra una sonrisa?
¿Quién amuralla una voz?
A lo lejos tú, mas sola que la muerte, la una y yo.
A lo lejos tú, sintiendo en tus brazos mi prisión, en tus brazos donde late la libertad de los dos.
Libre soy. Siénteme libre. Solo por amor.”
CaRBae.
